De petits ens ensenyen que Paris és la capital de França, que el Sil és afluent del Miño o que Saturn és un planeta de l’Univers. Penso que és fantàstic saber tot el que es pugui del món en el qual vivim, però moltes vegades em pregunto… Quan ens ensenyaran, o els ensenyarem, com funcionem nosaltres per dins?. Perquè quan tenim un problema o una pèrdua… de què ens serveix saber que Paris és la capital de França? Ens ensenyen (o el que és pitjor, ensenyem) com funciona tot excepte l’única cosa que sempre portarem a sobre; com som, les nostres emocions i les nostres reaccions davant allò que ens passarà a la vida Dediquem tantes hores a estudiar els que passa fora, que suposo ja no queda temps per saber què passa dins. Puc dir-vos que des de que a La Granja varem començar a treballar a través de l’educació emocional, ja fa 6 anys, he vist canvis importants en força nens i nenes, la qual cosa m’ha fet veure que podem millorar la fortalesa interior dels nanos d’una manera fàcil, i amb molt sentit comú. L’educació emocional és una eina poderosa per ajudar-nos a saber com gestionar allò que ens passa d’una manera positiva per a nosaltres. Amb els anys que tenim, tots sabeu ja que hi ha successos a la vida (encara que siguin tonteries) que es queden voltant per dins nostre, com una pilota de ping pong, amunt i avall . I no li fem cas, ens acostumem a ella. I passa que cada cop tenim més pilotetes amunt i avall fins que un bon dia alguna xoca i ja hi som! Depressions i problemes greus que no sabem gestionar sense l’ajut d’un professional. Penso que introduir l’educació emocional coma eina educativa és tant important com urgent. Ho veig cada dia (per La Granja passen cada any més de 15.000 criatures!), però ningú fa res. Sembla que el que importa és el nivell de mates o de lectura.. i ostres, i tant que ho és, però us puc assegurar que amb l’educació emocional integrada a cada classe, ni les mates, ni la lectura serien un problema per a ells, perquè se sentirien capaços de fer-ho tot. Al·lucino que ningú més ho vegi !!! Encara ningú fa res, però nosaltres hem començat una “batalla”, la de millorar l’educació d’aquest país. Ara ens sentim sols, però sé que hi ha moltes famílies que creuen que és una eina imprescindible i que els agradaria que els seus fills en poguessin gaudir d’aquest aprenentatge vital per a ser feliç. Us comunico amb molta alegria i esperança, que La Granja, finalment, s’ha convertit en una Fundació (Fundació per a l’Educació). I com a Fundació crec que ens serà més fàcil ajudar a canviar l’educació d’aquest país, i fer soroll, que ens escoltin. Ja sé que alguns penseu que som unes idealistes, però m’és igual (ja estic acostumada a que m’ho diguin!!!) I aquí entreu vosaltres, pares, mares, avis o tiets. Quan ho tinguem tot organitzat, necessitarem socis que creguin en tot això i que ens recolzin. Fins i tot esperem que les empreses també puguin associar-se i recolzar-nos, perquè són elles les que donaran feina, en un futur, als nostres nanos. I a elles també els interessa molt tenir persones emocionalment sanes en els seus equips. Per això aquest escrit, perquè quan ho tinguem preparat us enviaré un mail per si voleu fer-vos socis de la Fundació. Tinc clar que per canviar les coses ho hem de fer entre nosaltres, des de la política o l’administració no farem res, fa 25 anys que espero. Ara ens toca actuar, ser molts i canviar les coses. Els nostres nens s’ho mereixen!!!
Una abraçada i espero no haver-me allargat molt en l’escrit!!!
Cristina Gutiérrez
Granja Escola de Sta Maria de Palautordera (Montseny) Web: lagranja.cat
Compartim el Temps! és una campanya interactiva que vol implicar a tota la societat catalana en l’assoliment d’un repartiment més equitatiu de les tasques domèstiques i de cura entre totes les persones membres de la llar.
L’objectiu de la campanya és sensibilitzar a les famílies i la comunitat educativa en la necessitat de trencar els rols tradicionals de gènere en el repartiment de les feines domèstiques i de cura, donant eines per poder treballar amb els seus fills i filles habilitats i comportaments basats en la igualtat de gènere.
Els infants aprenen per imitació i sovint reprodueixen els comportaments dels pares i mares, per això, és molt important educar-los des de petits en un model en què les tasques de la llar siguin compartides per totes les persones membres de la família, fins i tot pels infants, ja que també tenen la seva petita part de responsabilitat.
Dins la web de la campanya podeu trobar la “Capsa d’eines de la coresponsabilitat”, una guia/recull de tallers, activitats, contes i altres materials educatius, adreçats a infants, adolescents i famílies, per treballar la visibilització i valoració de les feines domèstiques i les tasques de cura com a responsabilitat compartida. Entre els materials que ofereix, es pot trobar: Els nens i les nenes també fem feina: Aquest joc incentiva als infants a col·laborar en les tasques domèstiques fent petites feines com un joc, on la recompensa diària serà tenir una estona reservada per jugar tota la família junta. El joc de les tasques de la llar de les cuques La piràmide de les tasques domèstiques: Pretén ser una petita guia per conèixer quines són les tasques que poden fer els membres de la família en funció de la seva edat El test sobre la coresponsabilitat Com compartim el temps? Tallers per a adolescents Tallers per a famílies Us convidem a visitar la web Compartim el Temps! per descarregar-vos el material i adherir-vos al manifest de la campanya. (www.gencat.cat/dasc/compartimeltemps) Agraïm per avançat la vostra col·laboració i aprofitem per animar-vos a participar en la campanya de manera activa, compartint les vostres experiències sobre usos del temps en l’àmbit familiar i escolar i fer arribar noves propostes.
Flashes 
